La medicina a l'època medieval estava composta bàsicament per una barreja d'idees existents des de la antiguitat, com els esperits. Aquesta època es basava en una gran part en aspectes espirituals.
En l'alta edat mitjana, arran de la caiguda de l'imperi Romà d'occident, el coneixement mèdic estàndard es basava bàsicament en els textos grecs i romans.
Per una altra banda hi havia una gran creença religiosa i, com a conseqüència molta gent posava les seves esperances en Déu i en l'església per tal de curar les seves malalties.
Durant aquell període els metges atribuïen moltes malalties o la cura d'aquestes a elements espirituals relacionats amb els pecats, la creença de l'individu... I, d'aquesta manera, els metges a l'hora de fer tractaments tenien tan en compte l'aspecte físic de la malaltia com rituals completament espirituals.
REMEIS DE L'EDAT MITJANA
Molts remeis eren extrems i aquests solien ser pitjors que la malaltia en qüestió. Per exemple:
-hemorroides: es posàven un ferro cremant al cul.
-cesàrea: s'obria la panxa de la dona però aquesta acabava morint.
-amputació: solia portar la víctima a la mort per desagnament.
-cura a les cremadures: frotar-se un cargol viu i posteriorment menjar-se'l
-trepanació: es creia que perforant el cap s'allunyàven els esperits dolents
 |
| Cirurgia sense anestèsia. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario