miércoles, 26 de octubre de 2016

L'evolució de la terra

El nostre grup de treball ha realitzat un petit treball de recerca sobre la història del nostre planeta, la Terra. Des d'un principi, voliem donar resposta a la pregunta: Com va ser l'origen de la Terra i quin serà el seu futur? Aquí us deixem un vídeo fet per nosaltres per tal d'entendre millor el passat i el que vindrà de la Terra.


jueves, 6 de octubre de 2016

1. La Terra: un planeta dinàmic



1.1. L’atmosfera canvia

Podem dir que l’atmosfera és molt activa perquè conté gasos com el metà (CH4) i l’oxigen (O2). Llavors podem dir que el planeta està habitat degut a la presència de processos biològics. Així que al llarg del temps la Terra ha anat canviant i segueix canviant.
L’atmosfera és dinàmica Quan l’aire absorbeix calor de la superfície terrestre aquesta s’expandeix. En fer-ho disminueix la densitat i s’eleva i llavors el seu lloc és ocupat per altres masses d’aire que es troben a menor temperatura. Aquest procés dóna a lloc al vent.


1.2. Un planeta oceànic

Quina és la raó que l’aigua a la Terra es troba en estat líquid?
Això és degut a la proximitat al Sol, la superior massa de la Terra això obtenint més gravetat impedint l’evaporació de l’aigua i pels gasos  d’hivernacle que eviten la congelació de la hidrosfera.

1.3. Erosió i sedimentació


L’aigua esclata i mou material sòlid des de les zones més altes dels continents fins a les zones més baixes. Aquest procés l’anomenem sedimentació. Els materials dipositats viatgen en forma d’ions o fragments de roca. Quan es dipositen originen sediments químics i sediments detrítics, que van a parar en llacs o majoritàriament en un fons marí.

En podem trobar un exemple en aquest video:



2·L'interior de la Terra:


Quan analitzem l'atmosfera i la hidrosfera, trobem que queden 6.378Km d'impenetrable roca fins al centre del planeta.

-Densitat de la Terra: El granit és una roca molt comuna a la superfície de la Terra, té una densitat de 2'7g obtenim un valor més gran que a densitat del granit. $ρ=m_t/v_t=5,5g/cm^3>2,7g/cm^3$.


- Les ones sísmiques: Les ones sísmiques originades en els terratrèmols travessen l'interior del planeta i travessen l'interior del planeta i modifiquen la direcció i la velocitat quan canvia el medi pel qual es propaguen. Les ones S, són un tipus d'ones sísmiques que no es poden propagar en fluids.



Gràcies a les ones sísmiques sabem que la Terra té diferents capes cap el seu interior, donat que cada canvi brusc en la velocitat de les ones assenyala una variació en l'estructura terrestre i ens informa sobre les propietats físiques dels materials més profunds.
És per aixó que sabem que el nucli terrestre està format entre el 80% i el 90% per ferro i el 10% per níquel i altres elements, i que té una part externa fosa. A més, el nucli intern està parcialment (8%) fos.




L'ENERGIA INTERNA DE LA TERRA :


Quan al segle XX es va descobrir la radioactivitat, es va considerar tota ella com un producte de la desintegració d'isòtops inestables, sobretot d'urani i tori. Aquests isòtops emeten partícules que que xoquen amb els àtoms dels mineral i els escalfen.

No obstant això,el nucli, on no hi ha gaires elements radioactius, estava molt calent: en terme mitjà, uns 5.000°C.

Actualment s'indiquen tres factors com a responsables de l'energia interna de la Terra:


-La desintegració d'isòtops radioactius.

-La calor latent despresa per la soliificació dels materials interns, com el ferro, el níquel i els silicats.
-L'energia residual generada en els xocs entre planetesimals que van tenir lloc en la formació del planeta.

Podem visualitzar un exemple aquí:


3· Els continents en moviment:


Al començament del S.XX, el científic alemany Alfred Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, en la qual afirmava que els continents actuals van estar units fa uns 200 milions d'anys i constituïen en un supercontinent, Pangea. 

-La teoria que va canviar la geologia:

Alfred Wegner va presentar en el seu llibre L'origen dels continents i els oceans les bases d'una teoria revolucionària: va afirmar que els continents es van anar desplaçant lentment fins a arribar a la posició actual.

Van haver transcórrer almenys cinquanta anys perquè les seves idees fossin preses en cosideració com a base per a teories més modernes.

Avui sabem que aquests arguments de Wegener eren erronis, però va establir les bases per a la revolucionària teoria de la tectònica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.




-Proves de la deriva dels continents:

·Proves geogràfiques: Wegener va sospitar que els continents podrien haver estar units en èpoques passades en observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre Amèrica del Sud i Àfrica.

·Proves geològiques i tectòniques: Si s'uneixen els continentsn en un de sol, es pot observar que els tipus
de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física.

·Proves paleontològiques: Entre les proves més importants per demostrar que, en el passat, continents com Àfrica i Amèrica del Sud van estar units, hi ha les paleontològiques, és a dir, les relatives als fóssils.
Hi ha diversos exemples de fòssil d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui disten milers de quilòmetres, com a Amèrica del Sud l'Antàrtida, Àfrica, Índia i Austràlia

·Proves paleoclimàtiques: Wegener va descobrir que hi havia zones a la Terra els climes actuals del qual no coincidien amb els que van tenir en el passat. Així, zones actualment càlides van estar cobertes de gel (Índia, Autràlia), mentre que en aquesta època el nord d'Amèrica i Europa eren boscos càlids  



4-De la deriva continental a la tectònica global


Un cop hem vist que en el passat hi havia un supercontinent anomenat Pangea, parlarem de l'escorça fragmentada.

l'escorça fragmentada:

L'energia de l'interior de la Terra es manifesta en forma de calor, però també generant muntanyes i volcans i provocant terratrèmols. Tot això suggereix una escorça fragmentada en grans plaques litosfèriques i és a les sees vores on es manifesten aquestes irregularitats.


La teoria que explica la història i els processos geològics terrestres rep el nom de la tectònica global. Proposa que el "magatzem tèrmic" localitzaten el nucli escalfa prou el mantell perque es produeixin corrents de convecció. Aquesta agitació tèrmica mou la litosfera i la trenca en plaques.