PRODUCCIONS FARMACÈUTIQUES

Moltes companyies farmacèutiques realitzen tasques de recerca i desenvolupament i innovació per tal de produir nous tractaments més eficaços. En alguns països, cada etapa de les proves de nous fàrmacs amb animals domèstics -de granja o de laboratori- o éssers humans ha de ser autoritzada pels organismes reguladors. Si es produeix l'aprovació final, es concedeix l'autorització per utilitzar-los en determinades condicions.

La majoria de països concedeixen patents pels medicaments o fàrmacs acabats de desenvolupar o modificar, per períodes d'uns quinze anys a partir de la data d'autorització. Les companyies assignen una marca registrada a les seves innovacions, que passen a ser la seva propietat exclusiva. A més, els nous medicaments reben un nom genèric oficial de propietat pública. 

Una vegada ha expirat la patent, qualsevol empresa que compleixi les normes de l'organisme regulador pot fabricar i vendre productes amb el nom genèric.

Així que, aquest mètode de les patents és efectiu per tal de evitar frau o algun tipus apropiament del nom.

Envasadora de productes farmacèutics. 

INDÚSTRIA FARMACÈUTICA MODERNA

Actualment tots comprem diferents fàrmacs provinents de farmacèutiques de diferents països i amb diferents especialitats; però, com van aparèixer aquestes farmacèutiques?

Les companyies farmacèutiques van ser creades en diferents països per empresaris o professionals, majoritàriament abans de la II Guerra Mundial. Allen & Hambury i Wellcome, de Londres, Merck, de Darmstadt -Alemanya-, i les empreses nord-americanes Parke Davis, Warner Lambert i Smithkline & French van ser fundades per farmacèutics. Algunes companyies van sorgir arran dels començaments de la indústria química, com ara Zeneca al Regne Unit, Rhône-Poulenc a França, Bayer i Höchst a Alemanya o Hoffmann-La Roche, Ciba-Geigy i Sandoz -aquestes dues últimes més tard fusionades per formar Novartis- a Suïssa. La belga Janssen, la nord-americana Squibb i la francesa Roussell van ser fundades per professionals de la medicina.

Les noves tècniques, la fabricació de molècules més complicades i l'ús d'aparells cada vegada més cars han augmentat segons les empreses farmacèutiques enormement els preus. Aquestes dificultats es veuen incrementades per la pressió per reduir els preus del sector, davant la preocupació dels governs per l'envelliment de la població i el consegüent augment de les despeses sanitàries, que suposen una proporció cada vegada més gran dels pressupostos estatals.

Per tant, hem vist com han sorgit i com han evolucionat aquestes farmacèutiques; però quines són les seves produccions?

ASSAIG CLÍNIC

Un fàrmac mai es pot posar a la venta sense haver comprovat quins riscos té, així que abans es fan assajos clínics. Mai us heu preguntat com podem saber la dosis i quin medicament en concret ens hem de prendre? És a dir, ara ens podem prendre en qualsevol moment un ibuprofè però abans de saber-ho s’han hagut de fer proves per poder legalitzar-lo. Quines són aquestes proves?

Primer es prova el fàrmac en animals, normalment en dues espècies diferents i després en un ambient In Vitro al laboratori. Si ha superat aquesta prova, el laboratori ha de presentar la investigació al Comitè d’Ètica per a que l’aprovi en humans i després l’Agència Espanyola del Medicament.

Si passa els controls es comença la Primera Fase:

-Es prova en un grup de voluntaris sans, amb edats d’ entre 18 a 45 anys. Aquests es fan proves per saber si estan completament sans i reben informació detallada de tot el que tingui relació amb el medicament i reben un contacte per trucar si es troben malament.

Primer es dóna el fàrmac gradualment i a una sola persona, si aquesta no té complicacions es dóna a tres més. Així fins a vuit voluntaris, sis reben el fàrmac i només dues el placebo. Ni els voluntaris ni els metges saben qui rep què, això s’anomena doble cec.  Així comproven si el fàrmac es tolera.

Segona Fase:

-Es prova en un grup reduït de malalts i així es comprova si és eficaç.

Tercera Fase:

-Es tracta d’avaluar la seguretat i l’eficàcia del medicament per reproduir les condicions d’ús habituals. Es fa amb un gran número de pacients, per a que la mostra sigui més representativa.

Quarta Fase:

-Aquesta es fa després que el fàrmac s’hagi introduït al mercat. Aquí, estudien aspectes no valorats anteriorment, condicions d’ús diferents, noves indicacions, etc.

En resum, els fàrmacs estan molt controlats i per això avui dia sabem tots els efectes que causen, la dosis, el període en prendre’ls, per a que serveixen i la diferència entre els il·legals, ja que no han passat les fases. 

Publicitat sobre el placebo. 

MEDICINA D'EGIPTE

Encara que és una època llunyana a l’actual, sabem els avenços que van fer els egipcis gràcies als papirs mèdics, que eren les receptes que donaven els metges. També, sabem que la mitjana de vida en aquella època era de trenta-nou pels homes i trenta-cinc per les dones.
Segons els egipcis, la causa que molta gent emmalaltís era perquè hi havia esperits malignes que es ficaven del cos de la gent, com per exemple, els “ujedu” o els “setet”. Actualment, es pensa que eren malalties que tenien relació amb diferents paràsits, tuberculosis...
D’altra banda, els egipcis van crear el Llibre dels secrets del metge, on es descriuen les funcions i les característiques fisiològiques del cor i es parla clarament d’una infart de miocardi. També, van donar noms a ossos, com el crani o les costelles i a vísceres; van saber que el fetge, l'estómac, els intestins i els pulmons són indispensables, etc. A més, van fer El llibre de les ferides, on descriuen moltes lesions per traumatismes diferents i van fer molts textos en relació amb el part, ja que la dona donava a llum agenollada i solien haver problemes oculars i el nadó patia tracoma

Llibre secret dels metges.

Era una cultura que es basava molt en l’existència dels déus, així que aquests s’encarregaven d’un òrgan en concret i si el malalt patia d’algun d’aquests òrgans havia de resar i suplicar a aquell déu. A més, el metge utilitzava elements naturals, com diferents plantes, per intentar curar aquell mal, així mateix el metge era expert en fer drogues, com la planta de l’opi i el cànem, i les dosificava de manera precisa. També, utilitzaven laxants i escorça de magraner contra els paràsits intestinals. D’altra banda, també hi havia els metges civils, que eren els sunnu  i en molts casos anaven acompanyats d’un sacerdot de Sejmet -deessa de la saviesa- o mag i un ajudant que és l'ut.
Així, els egipcis van fer molts avenços al sector de la salut, però què va fer la següent generació?

MEDICINA A GRÈCIA I ROMA

La humanitat ha conviscut amb la malaltia des dels seus orígens,  i tot i que durant l’època de l’antic Egipte va haver-hi certs descobriments, a les etapes de Grècia i Roma van esdevenir-se diferents millores en la medicina.

A Grècia, la figura més representativa va ser la d’Hipòcrates, qui va començar a desenvolupar la medicina hipocràtica, que consistia en processos naturals que basaven la salut i la malaltia. En tractament consistia en una combinació de dieta, administració natural i en manipulacions precursores a la cirurgia. Els hospitals grecs s’anomenaven Asclepiones -en honor al Déu Asclepio-.

A Roma, es desenvolupa una millora en el tema de la cirurgia i la construcció de grans hospitals. Si parlem de la dissecció, a Roma es diseccionaven cossos humans però a Grècia no, ja que tenien respecte al cos humà i als prejudicis religiosos. A més van esdevenir-se una societat més higienitzada, gràcies als aqüeductes, clavegueram i banys públics. Entre els metges romans, qui més va destacar va ser Galè, qui va influenciar molt en la medicina al llarg dels segles. Va ser un metge de grans emperadors com Marc Aureli o Septimio Severo.

En resum, aquestes dues èpoques van ser molt influenciades pels filòsofs  i les obres dels metges que van ser utilitzades per grecs, romans, àrabs i cristians en els segles següents.  

Grècia antiga

A continuació teniu un vídeo explicant els trets més característics de la medicina antiga, incloent des dels seus orígens fins l'antiga Roma.

MEDICINA MEDIEVAL

La medicina ha anat evolucionant molt amb el temps fins a assolir un punt de vista més científic que a l'època medieval.
La medicina a l'època medieval estava composta bàsicament per una barreja d'idees existents des de la antiguitat, com els esperits. Aquesta època es basava en una gran part en aspectes espirituals.

En l'alta edat mitjana, arran de la caiguda de l'imperi Romà d'occident, el coneixement mèdic estàndard es basava bàsicament en els textos grecs i romans.

Per una altra banda hi havia una gran creença religiosa i, com a conseqüència molta gent posava les seves esperances en Déu i en l'església per tal de curar les seves malalties.

Durant aquell període els metges atribuïen moltes malalties o la cura d'aquestes a elements espirituals relacionats amb els pecats, la creença de l'individu... I, d'aquesta manera, els metges a l'hora de fer tractaments tenien tan en compte l'aspecte físic de la malaltia com rituals completament espirituals.


REMEIS DE L'EDAT MITJANA

Molts remeis eren extrems i aquests solien ser pitjors que la malaltia en qüestió. Per exemple:

-hemorroides: es posàven un ferro cremant al cul.

-cesàrea: s'obria la panxa de la dona però aquesta acabava morint.

-amputació: solia  portar la víctima a la mort per desagnament.

-cura a les cremadures: frotar-se un cargol viu i posteriorment menjar-se'l

-trepanació: es creia que perforant el cap s'allunyàven els esperits dolents

Cirurgia sense anestèsia. 

MEDICINA RENAIXEMENT I BARROC

Ja hem vist que durant l’època Medieval els tractaments mèdics no tenien gaire bases científiques, però a partir del Renaixement i el Barroc hi haurà grans avanços.

En el període del Renaixement Cultural -XV i XVI- va ser un gran avanç la medicina. Impulsat per un gran desig de descobrir el funcionament del cos humà, els metges van tractar d'explicar les malalties a través d'estudis científics i proves de laboratori.
• No obstant això, al segle XVII el Barroc va ser una època de grans avenços en la fisiologia quan William Harvey va fer un nou descobriment: el sistema circulatori de la sang. A partir d'aquí, els homes van començar a comprendre millor l'anatomia.

• La propagació de la sífilis a la fi del segle XV va despertar l'interès per les malalties transmissibles i va aparèixer de contagi.
• En aquest període van aparèixer personatges com Isaac Newton i Galileu, amb espectaculars aportacions en el camp de la física. Aquests èxits van influir en la medicina.
• En aquesta època es van dissenyar aparells com el pulsímetre, per mesurar la freqüència del pols, i el primer termòmetre clínic.

• Un altre important invent d'aquesta època va ser el microscopi, que va permetre avançar en el estudi de l'anatomia en els segles posteriors.

Com hem pogut veure, aquestes etapes van permetre un gran avanç a la medicina i ha ajudat a que avui dia puguem fer molts dels tractaments i operacions.

MEDICINA AL SEGLE XVIII-XIX

En aquesta època no van ser gaires els avenços mèdics, sinó que van ser als segles següents. Però, igualment es van desenvolupar molts aspectes de la cirurgia que avui dia serien impensables, com per exemple, operar-se sense anestèsia.

A principis del segle XVIII la medicina va ser influenciada pels pensaments dels filòsofs i al barroc va avançar molt la cirurgia, ja que es van obrir moltes universitats dedicades únicament a la cirurgia, com a França, Anglaterra, Espanya, etc. A més, com al segle XVIII tenia lloc la Revolució francesa, es van obrir molts grans hospitals i es va investigar a l’École de Paris.

També, van evolucionar molts aspectes relacionats amb els ossos i els músculs. Per exemple, abans quan algú tenia una fractura oberta de tíbia s’amputava la cama, però al segle XVIII van aconseguir salvar la cama mitjançant la immobilització. També, es va començar a veure que hi havia relació entre el dolor i els nervis. A més, es van descobrir les vacunes i es va inventar el mètode de percussió, que és el mètode de diagnòstic mèdic.

 

Vacuna per a la verola

Al segle XIX es produeix el desenvolupament de la Traumatologia i Ortopèdia. Primer de tot, la medicina i la cirurgia es fusionen. Després es descobreix l’anestèsia, l’asèpsia i l’antisèpsia, que és la prevenció de malalties infeccioses destruint els gèrmens que la causen. Per últim, es descobreixen els rajos X.

Gràcies a l’anestèsia i l’antisèpsia en les operacions quirúrgiques també es tenia en compte evitar el dolor al pacient i allò més important no era la rapidesa. Així mateix, es van poder fer intervencions a òrgans que es troben més profunds. D’altra banda, una infecció feia probable la mort, ja que no es sabia com prevenir-la i el seu tractament. 

En resum, es va avançar molt en la cirurgia, però no va ser suficient per prevenir morts al quiròfan. 

MEDICINA AL SEGLE XX-XXI

La medicina al llarg del temps ha anat evolucionant a gran velocitat. És per això que al segle XX es van produir importants avenços tècnics, sobretot en l’electrònica i la computació. Amb aquests avenços es va desenvolupar les proves diagnòstiques, anàlisis bioquímiques i genètiques. Arrel d’això, la medicina s’ha orientat cap als malalts i no cap a les malalties. Es tracta d’una medicina molt efectiva que ha contribuït a elevar l’esperança de vida.

Llavors en la medicina dels últims segles tenim diferents descobriments que ha fet avançar la medicina. És el cas del descobriment dels antibiòtics, el qual el primer gran descobriment va ser entre el 1881 i el 1955, que va originar la penicil·lina en mans d’Alexander Fleming. Gràcies a aquests antibiòtics van aparèixer nous fàrmacs actius davant de noves malalties. Per altra banda, algunes malalties van lligades a la genètica i el descobriment de l’estructura i el funcionament del DNA que va originar la seqüenciació del DNA humà el qual ajuda a descobrir abans les malalties en les persones. En quant a fàrmacs psiquiàtrics, amb les teories de Sigmund Freud, van evolucionar molt i amb rapidesa. Finalment, gràcies als avenços tecnològics, amb noves tècniques de cirurgia i noves anestesies s’ha donat un gran impuls en el sector i es donen millors respostes a les patologies amb les intervencions.

seqüenciació d'ADN

robòtica en cirurgia. 

                           

Ens els propers anys la medicina anirà avançant encara més, passant per robots que ajuden en intervencions quirúrgiques, noves tècniques de curació per els malats, com és el cas de xips per controlar el nivell de glucosa en sang en els diabètics, fins al punt de tractar el màxim de malalties.

HISTÒRIA DE LA MEDICINA: ELS INVESTIGADORS DEL PASSAT

Al llarg de tota la història de la humanitat trobem grans metges i investigadors, a continuació us explicarem una mica qui eren i la seva contribució a la medicina.

Hipòcrates, el Gran $460-357 a. De C$. Famós metge grec considerat el "pare de la Medicina". Fill d'un metge, Heràclides, va estudiar medicina sota la guia del seu pare i dels col·legues d'aquest. Va ser metge ambulant, pel que va viatjar molt. Va ser el primer que va tractar d'eliminar de la medicina tot el que no fos ciència pura i autèntica. Hipòcrates va deixar 53 obres o tractats.

Alcmeó. Metge grec que va viure cap a l'any 500 a de C. Va ser el primer que va practicar la dissecció de cadàvers, fent excepcionals descobriments en l'anatomia i la fisiologia humanes. Va deixar molt pocs fragments, pel que no es coneixen molt bé les seves actuacions.

Aristòtil $384 a 322 a. De C$. Filòsof grec. Va realitzar investigacions en diferents camps del saber, distingint-se en tots. Com biòleg va ser organitzador d'investigacions científiques que van aportar gran quantitat de dades. És un dels cims màximes de la humanitat.

Galeno $131-201$. Metge i filòsof grec. Va escriure prop de 400 obres, encara que actualment es conserva molt poc. Va adoptar la medicina experimental posant l'experiment com a base de les seves afirmacions; acceptar la vivisecció utilitzant per als seus estudis cabrits, micos i altres animals vius. Va ser un dels millors. anatomistes i experimentadors.

Amb Galeno va culminar l'antiga medicina i es van detenir els estudis mèdics per diversos segles després.


 
Avicena $980-1037$. Metge àrab, a més de metge va ser astrònom, matemàtic i filòsof. Al costat de Avicenna es va destacar un altre metge àrab, Albucasis, autor de 30 obres sobres medicina, sent la més important Cirurgia.

Leonardo da Vinci $1425-1519$. Artista i home de ciència florentí. Amb ell comença el Renaixement en l'art, la tècnica i la ciència. Va contribuir enormement a l'estudi de l'anatomia realitzant dibuixos realment meravellosos i perfectes presos directament del natural, ja que en aquesta època va ser permesa la dissecció de cadàvers amb fins d'estudi. Sempre va tractar de relacionar l'estructura amb la funció.

Andrés Vesalio. $1514-1564$. Anatomista i metge belga el veritable cognom era van Wesele. Es considera com el reformador de l'anatomia i dels estudis anatòmics, per la innovació que van produir els seus ensenyaments i publicacions en el camp científic.

La seva obra monumental Humanitats corpori fabrica $Sobre la fàbrica del cos humà$, publicada el 1543, va marcar la iniciació de l'anatomia moderna.

Gabriel Fal·lopi $1523-1562$. Anatomista i metge italià, que va continuar l'obra de Vesalio. En 1561 va publicar les Observacions Anatòmiques, obra que no deixa cap òrgan, encara que els seus més importants descobriments són els relacionats amb l'aparell genital i l'oïda.

William Harvey $1578-1657$. Metge i fisiòleg anglès que va reunir i va organitzar les observacions i descobriments realitzats pels seus predecessors. En 1628 va publicar una obra revolucionària sobre la circulació de la sang anomenada Pràctica anatòmica sobre el moviment del cor i de la sang.

Marcelo Malpighi $1628-1694$. Metge i anatomista italià fundador de l'anatomia microscòpica, ja que va ser un dels primers científics que va utilitzar el microscopi per estudiar els teixits, demostrant per primera vegada una estructura interna particular dels òrgans. Va descobrir l'estructura membranosa-vesicular del pulmó, i els capil·lars sanguinis en comprovar la seva existència i comunicació en els pulmons $arterioles i vènules$, les papil·les gustatives de la llengua, els glòbuls vermells de la sang, etc. Es va distingir també en embriologia en estudiar la formació del pollastre en l'ou, en botànica i en zoologia.

Antón van Leewenhoek $1632-1723$. Minuciós i modest naturalista holandès. Va ser un habilíssim preparador de lents, el que li va permetre realitzar observacions de gran valor, sent considerat un dels fundadors de la microscòpia.

Maria Francisco Javier Bichat $1771-1802$. Metge francès, autor de diversos tractats, per exemple: Tractat de les membranes. Tractat d'Anatomia Descriptiva, etc. Va ser un investigador infatigable, considerat el fundador de la histologia i l'anatomia general.

Claudio Bernard $1813-1878$. Metge i fisiòleg francès, autor de llibres sobre medicina experimental. Va realitzar investigacions sobre la formació de sucre en el fetge, les funcions del pàncrees i de les glàndules salivals, el gran simpàtic, etcètera.

Camilo Golgi $1843-1926$. Eminent metge italià. Es va distingir per les seves investigacions sobre el teixit nerviós. El 1906 va obtenir, juntament amb Ramón i Cajal, el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia.

Juan León Testut $1849-1925$. Anatomista i metge francès. És autor d'un tractat d'anatomia humana que s'ha fet clàssic mundialment.

Juan Petrovich Pavlov $1849-1936$. Notable investigador, metge i fisiòleg rus. Les seves investigacions i descobriments sobre digestió, secrecions, reflexos cerebrals, etc., van causar sensació. El 1905 va obtenir el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia.

Santiago Ramón i Cajal $1852-1934$. Il·lustre históleg espanyol. Va ser mundialment famós pels seus estudis sobre teixits nerviosos. El 1906 va obtenir el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia juntament amb Camilo Golgi. Va publicar notables treballs sobre histologia.

Pedro Belou $1884-1955$. Metge uruguaià que va guanyar el Premi Testut de 1922, atorgat per França, com a conseqüència dels seus treballs realitzats sobre l'anatomia de l'òrgan de l'oïda.

Gregorio Marañón $1887-1960$. Metge i assagista espanyol. Es va distingir pels seus estudis sobre endocrinologia, glàndules de secreció interna, i va rebre honroses distincions.