Un fàrmac mai es pot posar a la venta sense
haver comprovat quins riscos té, així que abans es fan assajos clínics. Mai us
heu preguntat com podem saber la dosis i quin medicament en concret ens hem de
prendre? És a dir, ara ens podem prendre en qualsevol moment un ibuprofè però
abans de saber-ho s’han hagut de fer proves per poder legalitzar-lo. Quines són
aquestes proves?
Primer es prova el fàrmac en animals,
normalment en dues espècies diferents i després en un ambient In Vitro al laboratori.
Si ha superat aquesta prova, el laboratori ha de presentar la investigació al
Comitè d’Ètica per a que l’aprovi en humans i després l’Agència Espanyola del
Medicament.
Si passa els controls es comença la Primera Fase:
-Es prova en un grup de voluntaris sans, amb
edats d’ entre 18 a 45 anys. Aquests es fan proves per saber si estan
completament sans i reben informació detallada de tot el que tingui relació amb
el medicament i reben un contacte per trucar si es troben malament.
Primer es dóna el fàrmac gradualment i a una
sola persona, si aquesta no té complicacions es dóna a tres més. Així fins a
vuit voluntaris, sis reben el fàrmac i només dues el placebo. Ni els voluntaris
ni els metges saben qui rep què, això s’anomena doble cec. Així comproven si el fàrmac es tolera.
Segona
Fase:
-Es prova en un grup reduït de malalts i així
es comprova si és eficaç.
Tercera
Fase:
-Es tracta d’avaluar la seguretat i l’eficàcia del medicament per
reproduir les condicions d’ús habituals. Es fa amb un gran número de pacients,
per a que la mostra sigui més representativa.
Quarta
Fase:
-Aquesta es fa després que el fàrmac s’hagi
introduït al mercat. Aquí, estudien aspectes no valorats anteriorment,
condicions d’ús diferents, noves indicacions, etc.
En resum, els fàrmacs estan molt controlats i
per això avui dia sabem tots els efectes que causen, la dosis, el període en
prendre’ls, per a que serveixen i la diferència entre els il·legals, ja que no
han passat les fases.
 |
| Publicitat sobre el placebo. |
