Trobem unes teories que ens informen i mostren el procés i característiques que han patit les espècies i els homínids fins a l'actual humà. Així doncs primer distingim a Jean-Baptiste Lamarck. Lamarck era un naturalista
francès i va ser un dels primers en defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria
coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals. Lamarck, va
establir unes tres lleis; la primera, llei de l’ús i el desús, la segona, força interna, i l'última, l'herència dels caràcters adquirits.
Per una altra banda, arribem a l'evolucionisme clàssic desenvolupat arran del
viatge de Darwin. Aquest considera que les mutacions es donen en un llarg procés i el
concepte clau n'és la selecció natural. En un procés gradual, les espècies
canvien, originant-se unes i extingint-se altres. Darwin estableix i millora les lleis de
Lamarck i explica que els individus d’una població no són tots iguals,
sinó que hi ha variabilitats, l'afirmació de que algunes variacions es transmeten als
descendents, i la més important la selecció natural, és a dir, si viuen en unes condicions que els afavoreixen,
estan en un medi on no corren perill i tenen els requisits necessaris per
realitzar les tres funcions vitals, es podran perpetuar.
Aquests canvis ha afectat tant a les especies, com
a l'ésser humà.
Finalment, trobem el corrent o teoria de la cosmogènesi, que és desenvolupada al
segle XX on la idea o intenció és la unió de l'evolucionisme amb el cristianisme. És a dir,
es diu el cosmos tendiria a vitalitzar-se, la vida tendiria a humanitzar-se.
Així, l'esperit tendiria a alliberar-se
de la seva matèria i a fusionar-se amb Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario