Definim aquesta fase com el paleolític mitjà. Només
dura des de 200.000 fins a 30.000 abans del present, on la humanitat
s’expandeix. Totes les espècies van patir una gran evolució en la seva
morfologia i comportament. La més antiga d'aquestes és Homo neanderthalensis,
que visqué durant la glaciació del Würm, entre fa 100.000 i 45.000 anys, situat
a Euràsia i al nord d'Àfrica. El fet de viure en una edat glacial els va obligar
a conviure amb fauna típica d’aquella etapa, com el mamut, el rinoceront
llanut, el ren i el bisó. S’establien en coves i usaren el foc per protegir-se
del fred i escalfar-se.
En aquesta fase els homínids eren dolicocèfals, és
a dir, tenien el front aplatat, un gran arc supraciliar i l'occipital
perllongat com una espècie de monyo. Això el dotava d'uns 1.500 cc de capacitat
cranial, més que la de l'humà actual. Eren baixets i forts, amb la cara gran i
nas de boxejador, la seva mandíbula era dura i no tenien barbeta, i les seves
dents estaven en ferradura.
Van sobreviure gràcies a la caça i la indústria
lítica com l'òssia, i pot ser que inventessin l'art. A més, enterraven als
morts amb les seves pertinences, ja que pensaven que reviuria per mitjà del
ritualisme.
Es planteja la idea de que va haver una hibridació
entre els homínids d’aquesta etapa i els primers cromanyons. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario