Al començament del S.XX, el científic alemany Alfred Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, en la qual afirmava que els continents actuals van estar units fa uns 200 milions d'anys i constituïen en un supercontinent, Pangea.
-La teoria que va canviar la geologia:
Alfred Wegner va presentar en el seu llibre L'origen dels continents i els oceans les bases d'una teoria revolucionària: va afirmar que els continents es van anar desplaçant lentment fins a arribar a la posició actual.
Van haver transcórrer almenys cinquanta anys perquè les seves idees fossin preses en cosideració com a base per a teories més modernes.
Avui sabem que aquests arguments de Wegener eren erronis, però va establir les bases per a la revolucionària teoria de la tectònica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.
-Proves de la deriva dels continents:
·Proves geogràfiques: Wegener va sospitar que els continents podrien haver estar units en èpoques passades en observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre Amèrica del Sud i Àfrica.
·Proves geològiques i tectòniques: Si s'uneixen els continentsn en un de sol, es pot observar que els tipus
de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física.
·Proves paleontològiques: Entre les proves més importants per demostrar que, en el passat, continents com Àfrica i Amèrica del Sud van estar units, hi ha les paleontològiques, és a dir, les relatives als fóssils.
Hi ha diversos exemples de fòssil d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui disten milers de quilòmetres, com a Amèrica del Sud l'Antàrtida, Àfrica, Índia i Austràlia
·Proves paleoclimàtiques: Wegener va descobrir que hi havia zones a la Terra els climes actuals del qual no coincidien amb els que van tenir en el passat. Així, zones actualment càlides van estar cobertes de gel (Índia, Autràlia), mentre que en aquesta època el nord d'Amèrica i Europa eren boscos càlids
Alfred Wegner va presentar en el seu llibre L'origen dels continents i els oceans les bases d'una teoria revolucionària: va afirmar que els continents es van anar desplaçant lentment fins a arribar a la posició actual.
Van haver transcórrer almenys cinquanta anys perquè les seves idees fossin preses en cosideració com a base per a teories més modernes.
Avui sabem que aquests arguments de Wegener eren erronis, però va establir les bases per a la revolucionària teoria de la tectònica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.
-Proves de la deriva dels continents:
·Proves geogràfiques: Wegener va sospitar que els continents podrien haver estar units en èpoques passades en observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre Amèrica del Sud i Àfrica.
·Proves geològiques i tectòniques: Si s'uneixen els continentsn en un de sol, es pot observar que els tipus
de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física.
·Proves paleontològiques: Entre les proves més importants per demostrar que, en el passat, continents com Àfrica i Amèrica del Sud van estar units, hi ha les paleontològiques, és a dir, les relatives als fóssils.
Hi ha diversos exemples de fòssil d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui disten milers de quilòmetres, com a Amèrica del Sud l'Antàrtida, Àfrica, Índia i Austràlia
·Proves paleoclimàtiques: Wegener va descobrir que hi havia zones a la Terra els climes actuals del qual no coincidien amb els que van tenir en el passat. Així, zones actualment càlides van estar cobertes de gel (Índia, Autràlia), mentre que en aquesta època el nord d'Amèrica i Europa eren boscos càlids
No hay comentarios:
Publicar un comentario