Notícia: Anticossos pel VIH

Ja que estem interessats en la ciència, hem trobat una notícia relacionada amb el virus del VIH.
Aquesta notícia tracta del descobriment d'uns anticossos que estaven al cos d'un infectat de VIH, que durant tres dècades no ha necessitat cap tractament. 
Últimament, han investigat sobre el tema i estan tractant de sintetitzar aquests anticossos per tal d'introduir-los en altres cossos infectats, ja que aquests anticossos es posen a la part del virus que no sol mutar. 

Aquí podeu trobar l'enllaç d'aquesta notícia: 
http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170118/413472973517/tres-nuevos-anticuerpos-ayudan-controlar-vih.html

Aquí us deixem adjuntat una serie de preguntes relacionades amb el tema per tal de saber els vostres coneixements.

https://play.kahoot.it/#/lobby?quizId=d541f6ff-6416-4428-abfb-6b62393d50a2

Evolucionisme

Els éssers humans sempre hem tingut la necessitat de conéixer sobre la nostra evolució. Podem considerar l'evolució de l'home com el procés de transformació que hem patit des dels nostres primers avantpassats fins a l'home actual.

Trobem unes teories que ens informen i mostren el procés i característiques que han patit les espècies i els homínids fins a l'actual humà. Així doncs primer distingim a Jean-Baptiste Lamarck. Lamarck era un naturalista francès i va ser un dels primers en defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals. Lamarck, va establir unes tres lleis; la primera, llei de l’ús i el desús, la segona, força interna, i l'última, l'herència dels caràcters adquirits. 

Per una altra banda, arribem a l'evolucionisme clàssic desenvolupat arran del viatge de Darwin. Aquest considera que les mutacions es donen en un llarg procés i el concepte clau n'és la selecció natural. En un procés gradual, les espècies canvien, originant-se unes i extingint-se altres. Darwin estableix i millora les lleis de Lamarck i explica que els individus d’una població no són tots iguals, sinó que hi ha variabilitats, l'afirmació de que algunes variacions es transmeten als descendents, i la més important la selecció natural, és a dir, si viuen en unes condicions que els afavoreixen, estan en un medi on no corren perill i tenen els requisits necessaris per realitzar les tres funcions vitals, es podran perpetuar. 

Aquests canvis ha afectat tant a les especies, com a l'ésser humà.  

Finalment, trobem el corrent o teoria de la cosmogènesi, que és desenvolupada al segle XX on la idea o intenció és la unió de l'evolucionisme amb el cristianisme. És a dir, es diu el cosmos tendiria a vitalitzar-se, la vida tendiria a humanitzar-se. Així,  l'esperit tendiria a alliberar-se de la seva matèria i a fusionar-se amb Déu.

1) Fase prehumana

Durant un periode entre els primers 2 i 5 milions d'anys els primers australantrops van ser els australopitècids. Van viure al paleolític inferior i eren omnívors i bípedes, de baixa estatura i de complexió fràgil, i tenien les mans llargues i fines.

Entre els australantrops hi trobem també dos Homo. l'Homo rudolfensis va ser un ésser a mig camí entre els australopitècids i l'Homo erectus, que va viure entre fa 2,5 i 1,8 milions d'anys. Feia una mica més de metre i mig i tenia una capacitat cranial de 800 cm³. Era omnívor i potser parlés, i fabricava eines. L'Homo habilis va viure una mica després, entre fa 2,3 i 1,5 milions d'anys. La seva capacitat cranial era de 700 cm³ i potser va ser el primer constructor d'útils. Era omnívor i practicava la caça de petits animals. Tenia una menor constricció postorbital i els maxil·lars menys desenvolupats. Era bípede i tenia la mà forta.

2) Fase humana arcaica:

Fa entre 1,9 i 1,5 milions d'anys apareix un homínid anomenat Homo ergaster. El primer homínid d’aquest calibre es troba a l’Àfrica. És considerat, probablement, com a descendent de l’Homo habilis i com a antecessor de l’Homo Erectus.

El nom de l’espècie prové del grec ergaster, que significa 'treballador'. Aquesta denominació va ser donada després de trobar diverses eines com una destral de mà i un tallant a la vora d’una resta d’un esquelet de l’Homo ergaster.

Les diferències entre l' Homo ergaster i l' Homo erectus serien:

• L' Homo ergaster apareix a l'Àfrica, des d' on s'estengué fins a l'Orient Mitjà, mentre que l' Homo erectus es troba a l'est d'Àsia. L'  Homo Ergaster és la primera espècie del gènere Homo que es troba fora del continent africà.

• Anatòmicament, l' Homo ergaster presenta una cúpula cranial més alta i un augment de la massa del cervell, arribant als 850 cm³, una estructura facial i corporal més fina que l' Homo erectus.

A part de les seves diferències aparents entre l’ Homo erectus i l’ Homo ergaster, són els homínids que, en constitució física, s’assemblen més al home actual. És així per les proporcions en els braços i les cames, ja que eren totalment actuals.

Per tant, podem adjudicar la fase humana arcaica a l’ aparició d’un nou homínid, qui és molt semblant al home d’avui en dia  i ja utilitzant el cervell per produir diferents eines de treball.

3) Fase humana primitiva

Definim aquesta fase com el paleolític mitjà. Només dura des de 200.000 fins a 30.000 abans del present, on la humanitat s’expandeix. Totes les espècies van patir una gran evolució en la seva morfologia i comportament. La més antiga d'aquestes és Homo neanderthalensis, que visqué durant la glaciació del Würm, entre fa 100.000 i 45.000 anys, situat a Euràsia i al nord d'Àfrica. El fet de viure en una edat glacial els va obligar a conviure amb fauna típica d’aquella etapa, com el mamut, el rinoceront llanut, el ren i el bisó. S’establien en coves i usaren el foc per protegir-se del fred i escalfar-se.

En aquesta fase els homínids eren dolicocèfals, és a dir, tenien el front aplatat, un gran arc supraciliar i l'occipital perllongat com una espècie de monyo. Això el dotava d'uns 1.500 cc de capacitat cranial, més que la de l'humà actual. Eren baixets i forts, amb la cara gran i nas de boxejador, la seva mandíbula era dura i no tenien barbeta, i les seves dents estaven en ferradura.

Van sobreviure gràcies a la caça i la indústria lítica com l'òssia, i pot ser que inventessin l'art. A més, enterraven als morts amb les seves pertinences, ja que pensaven que reviuria per mitjà del ritualisme.

Es planteja la idea de que va haver una hibridació entre els homínids d’aquesta etapa i els primers cromanyons.